La polèmica nova llei de trànsit

Des del passat 9 de maig està en vigor la nova llei de trànsit, una llei controvertida perquè, per segons molts, legisla sobre aspectes que busquen el benefici de les asseguradores. A més, el terme bicicleta només apareix quatre vegades i eleva a rang de llei elements que ja formaven part de la normativa. Aquest és el cas dels avançaments de ciclistes en via interurbana. L’antiga normativa obligava a mantenir una prudent distància de metre i mig en avançar amb el cotxe a una bicicleta. Ara la normativa s’ha convertit en llei i s’ha d’envair el sentit contrari com qualsevol altre avançament. D’altra banda està prohibit avançar al ciclista en cas de que la maniobra posi en perill la seva integritat. En aquest sentit, la bicicleta podrà anar a una velocitat menor al 50 per cent de la velocitat màxima de la via, ja que aquest reglament només pertoca als vehicles motoritzats.

Segons la nova llei, la bicicleta és un vehicle més i com a tal, ha d’estar subjecte a les sancions que siguin corresponents. Una d’aquestes sancions és la de la immobilització per diverses causes. De tota manera, els agents només podran immobilitzar una bicicleta si estan abandonades o si, estant amarrades, dificulten la circulació de vehicles o persones o danyen el mobiliari urbà. A més, qualsevol conductor de vehicle pot ser sotmès a un control d'alcohol i altres drogues. Si s'han vist implicats en un accident o han incomplert una norma, la sanció serà taxativa. Una cosa que s'estén als vianants. La multa per conduir qualsevol tipus de vehicle sota la influència de qualsevol tipus d'estupefaents tindrà una multa de 1.000 euros.

Un dels aspectes més interessants de la nova llei, que afecta a la bicicleta encara que sigui de forma tangencial, és el de la prohibició dels vehicles motoritzats en zones amb excés de contaminació. Si hi ha un informe preceptiu del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, en aquests llocs només hi podran accedir les bicicletes.

L’aspecte més polèmic de la llei fa referència a l’ús obligatori del cas als menors de setze anys, tant en vies urbanes com interurbanes. El text concretament diu: “Els conductors i, si s'escau, els ocupants de bicicletes i cicles en general estaran obligats a utilitzar el casc de protecció en les vies urbanes, interurbanes i travessies, en els supòsits i amb les condicions que es determinen, essent obligatori el seu ús per els menors de 16 anys, i també pels que circulin en vies interurbanes.” Molts usuaris de bicicleta veuen en aquesta reglamentació un interès ocult de les asseguradores i dels fabricant de cascs, ja que legisla sobre aspectes que molts consideren excessiu, prenent com a excusa la integritat dels infants. Si un nen ha de portar casc per anar en bicicleta també hauria de portar-lo en pujar a un arbre o anar en patinet. De fet, en els països amb més tradició ciclista, on els nens viatgen habitualment en bicicleta, no existeix una reglamentació d’aquest tipus.